Que el temps passa volant és un fet i si ens trobem en plena pandèmia molt més. Portem mesos molt complicats amb el neguit constant de que el maleït virus entri a la Residència. Tot i així, toca fer balanç i a dia d'avui és molt positiu. No només som residència verda, lliure de COVID, sinó que també som residència blanca, és a dir, que des de l'inici d'aquest malson no hi ha hagut cap resident que hagi patit el virus, i aixó és una molt bona noticia.
Com ja vam explicar, ens hem sentit molt sols per part de l'administració pública que va deixar als centres residencials considerats centres socials, no sanitaris, lluitar sols contra aquest gran monstre. Sense EPIS (equips de protecció individual), sense poder administrar oxígen i en molts casos deixant malmorir a persones grans. L'edatisme va evidenciar-se amb la seva cara més cruel.
Recordo quan vam celebrar emocionats el nostre primer PCR, a principis d'abril i on el resultat ens va donar molta força per a seguir lluitant. Cap persona usuària ni de l'equip va sortir positiu. A dia d'avui, gràcies a professionals del CAP Carmel, especialment a l'Elisabeth Solft que ens ha acompanyat, cuidat i agafat de la mà quan ens sentiem esgotats, podem fer PCR de manera quinzenal i la coordinació és excel·lent.
Un altre moment molt emocionant ha estat poder rebre el dia 31 de desembre la primera dosis de la vacuna que tan hem esperat i i en la que hem dipositat tantes expectatives.. Si bé és cert que el desplegament ha estat una mica convuls amb opinions de tots colors, per fi, les residències hem estat primers en algunes de les mesures preses per l'administració pública i s'ha decidit protegir als més vulnerables i per suposat a tots els equips que hem estat lidiant tots aquests mesos.
Poc s'ha parlat del que hem patit els centres residencials. Se'ns ha criminalitzat dient que no estavem preparats, però realment algú estava preparat per una situació així? S'ha lloat al personal sanitari, fet indiscutible, però l'àmbit social què? En quina posició se'ns deixa? En que no hem sabut protegir a les persones grans? Potser hauríem de començar a canviar la mirada i el dit acusador, per un agraïment per tots els professionals, siguin de l'àmbit que sigui que estem patint dia rere dia aquest malson.
I per últim una reflexió per a tota la població, siguem més solidaris, no ens calen restriccions i sancions, sinó més empatia i comprendre que si no fem cas de les recomanacions no ens ensortirem.
Any Nou i seguim lluitant!!!
