La nostra residència s'ha convertit en un plató de televisió

Fa unes setmanes TV3 va contactar amb nosaltres per a proposar-nos col·laborar en la gravació de l'anunci de la campanya de Nadal dedicada als retrobaments, i nosaltres de seguida ens hi vam engrescar. 

Des de l'inici de la pandèmia, hem demanat agilitzar els retrobaments, això si, sempre de manera segura. Per desgràcia som un sector on hem viscut, sentit i patit el neguit que provoca la distància amb els èssers estimats. Hem anat superant onades, plans de contingència, descoordinació entre les diferents administracions implicades, però tot i així estem orgullosos de poder dir, que a dia d'avui, no hem tingut cap usuari afectat per la Covid. 

Fa un any, ens enfrontavem a un Nadal fosc, sense poder-nos reunir amb la familia. Ens creiem que les reunions nadalenques eren un "dret adquirit" però el virus ens les va prendre. Avui, un any després, els usuaris ja tenen administrades les tres dosis de la vacuna, i sembla que el TSJ ha acceptat demanar el certificat COVID a les visites. Per tant, si res no canvia, podem tornar a celebrar el Nadal de manera segura.

Agraim als equips de TV3 haver triat la nostra biblioteca per convertir-la en un plató de televisió sota el lema de la campanya "Retrobaments". Ha estat un plaer veure com treballaven, com han prioritzat la seguretat dels nostres usuaris fent-se els PCR que els hi haviem demanat, com han respectat i s'han adaptat a la nostra dinàmica del centre i sobretot el haver triat un tema tan emotiu.

Tan bon punt disposem de l'anunci el penjarem al nostre blog, de moment us mostrem algunes imatges del dia de la gravació.

A l'estiu tota cuca viu..... Fins i tot el maleït virus

 Estàvem esperant l'arribada del bon temps per sortir d'aquests mesos on anàvem enllaçant mesures restrictives: confinaments perimetrals, tocs de queda, reunions amb nombre limitat de persones, grups bombolla.... Però com ja va passar l'any passat la rebaixa d'algunes restriccions ha anat lligada a l'augment del nombre de contagis.

Quan va començar aquest malson es deia que la societat sortiria reforçada i seriem més solidaris, però està clar que no ha estat així. Seguim prioritzant el bé personal al bé comunitari, i això produeix un desgast difícil de gestionar.

Es parla molt del jovent, però no només son els joves els que no fan cas de les recomanacions, malauradament hi ha gent de tot tipus, i des d'aquí amb el cor encongit cridem... "JA N'HI HA PROU". Tots volem divertir-nos i esbargir-nos, però des de la prudència, sense posar en risc a ningú.

En la nostra lluita per a seguir posant llum a temps de foscor, us deixem unes fotografies que vam fer la setmana passada celebrant l'arribada de l'estiu amb música, balls i sobretot prudència.

Bon estiu i salut!!!!

És temps de Festa Major

Després de tans mesos de pandèmia toca reprendre les bones costums, entre elles celebrar la Festa Major del barri. Demà es dòna el tret de sortida a la Festa Major del Barri del Carmel i nosaltres no volem deixar passar l'oportunitat de posar color, música i somriures en aquests temps de pors, incertesses, pèrdues i tristor.

Us facilitem l'enllaç amb el programa d'activitats del barri Programa Festa Major 2021 . I a les families dels usuaris us animem a venir a la Festa de la Residència del proper dimecres dia 7 de juliol a partir de les 16,30 amb actuacions dels treballadors del centre i música de Festa Major.

Com sempre, us demanem corresponsabilitat amb les mesures preventives (rentat de mans, mantenir la distància de seguretat i l'ús de mascareta).

Bona Festa Major!!!!

Presentació del Projecte Engranxart

Ahir es va presentar el Projecte Engranxart a la Plaça Salvador Allende, del que la Sra. Florència i la Sra. Conxita, usuàries del nostre centre, n'han format part. Aquest projecte va nèixer per a combatre la solitud de les persones grans, especialment durant la pandèmia, on les persones grans van ser un dels col.lectius més perjudicats.

Vam iniciar el projecte cap al mes de febrer on alumnes de l'Escola Virolai es van posar en contacte amb les usuàries per a crear una obra urbana feta amb ganxet, llana, brodat... amb l'objectiu d'exposar-la als arbres de la plaça Salvador Allende, homenatjant a totes les persones grans que omplen les places i carrers de la ciutat i que degut a la pandèmia han hagut d'estar a casa o a les residències confinades.

Ha estat un plaer participar-hi, i sobretot, ha estat un reconeixement molt bonic i emotiu a les persones grans.

Concert en memòria del Sr. Santiago Brugalla

Fa temps que amb la familia del Sr. Santiago Brugalla estavem planificant un concert de piano per a celebrar el seu aniversari el dia 5 de maig. En cap cas ens podiem imaginar que el concert no es faria per celebrar el seu aniversari, sino que seria un homenatge de la seva familia dies després de la seva mort. El dia 13 d'abril ens va deixar d'una forma discreta, serena i tranquil·la.

La música l'apassionava i més tenint a la familia músics com el seu fill, l'Emili. Abans de que arribès la maleïda pandèmia, el seu fill va portar un teclat a la seva habitació per a poder tocar peces musicals que tant li agradaven. Però l'arribada de la pandèma i la restricció de visites va fer que en Santiago hagués de veure el seu fill tocant el piano a través de la tauleta. Tot i la distància física que això suposava s'emocionava moltíssim. 

Avui, hem gaudit d'un concert al pati de la residència. La música ens fa somiar, riure, plorar, en definitiva sentir, i això és el que hem fet cadascú de nosaltres, sentir.

Moltes gràcies a la familia per aquest regal, n'estic segura que en Santiago estarà molt orgullòs i nosaltres molt agraïts.

El gran negoci de la pandèmia, aquest cop amb les mascaretes transparents

Ja fa temps que estem reclamant la homologació de les mascaretes transparents per evitar les dificultats de comunicació amb persones amb dèficit auditiu, discapacitat i/o demències on l'expressió facial és bàsica per assolir un bon procés comunicatiu.

Portem un any de pandèmia, on ens hem hagut d'acostumar a viure i conviure amb una mascareta, tapant un dels elements bàsics de la comunicació, la boca. 

El passat 3 de setembre, el teixit associatiu del nostre país va mostrar la seva força i perseverança lliurant al Ministeri de Sanitat 70.000 signatures sol·licitant la inclusió de les mascaretes transparents en la regulació. Per fi, el dia 12 de febrer es publica al BOE la Ordre CSM/115/2021 per la que s'estableixen els requisits d'informació i comercialització de mascaretes higièniques en les que es determina que les mascaretes transparents:

1. Han de permetre una visió nítida de la boca
2. S'ha d'evitar que s'enteli la superficie transparent
3. No han de reduir el volum de la veu de la persona que la porta.

Des de la Residència, ens vam posar en contacte amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per a que, igual que ens faciliten mascaretes quirúrgiques i FFP2, ens puguèssin facilitar les mascaretes transparents per a poder-les utilitzar en el nostre dia a dia, no només en els tallers, sinó per a realitzar les activitats de la vida diària (fer higienes, donar de menjar....). La nostra sorpresa va ser que ens van respondre que no n'hi ha cap d'homologada i que no ens en poden recomanar cap.

No podem comprendre que es publiqui al BOE els requisits i que no n'hagin homologat cap. Aixó i res és el mateix. Tot i així, l'Eva, la psicòloga del centre, ha seguit investigant i buscant la mascareta que compleixi amb els criteris establerts i per fi n'hem trobat una de la marca Probex (poden consultar les característiques seguint el següent enllaç Mascaretes transparents Probex

Des de l'inici de la pandèmia, els guants, les mascaretes i els gels hidroalcohòlics han duplicat i fins i tot triplicat el seu preu, convertint un producte de primera necessitat en un producte de luxe. El preu de la mascareta que hem comprat a una farmàcia és de 16,95 €/unitat. Tot plegat vergonyòs!!!!

Un cop més, la lluita contra la pandèmia ha deixat al descobert el que fa temps que s'està reclamant des de la societat científica, que els polítics deixin de banda els interessos partidistes i facin front a la pandèmia amb criteris clars, comuns i transparents. Un exemple el trobem en la industria farmacèutica amb el suposat incumpliment dels acords establerts amb la Unió Europea i l'augment de preus dels productes de primera necessitat.

Tot i així, des del centre, seguirem vetllant per a que la comunicació sigui fluida, tant amb els residents, com amb els familiars, com amb els treballadors del centre i posarem a prova la mascareta transparent en el Taller de Reminiscència de dimarts vinent.

Us mantindrem informats i seguirem en la lluita!!!

Sortida al Mirador del Parc Güell

Ahir va ser un dia molt especial. A dos dies de commemorar el primer aniversari del tancament de centres residencials per l'arribada de la pandèmia, vam sortir a gaudir de les vistes de Barcelona des del Mirador Joan Sales, al Parc Güell.

Un any després, toca fer balanç del gran repte que va suposar i segueix suposant la lluita contra la COVID. La nostra forma d'entendre el món residencial com a centre obert a les visites sense cap mena de restricció, es veia sobtadament paralitzat per un virus que havia arribat per fer mal especialment als més vulnerables, i on el nostre objectiu principal va ser i segueix sent protegir-los.

Un any després sense casos de COVID entre els residents, i amb les vacunes administrades a tots els usuaris i treballadors del centre, estem molt satisfets i ho voliem celebrar.

El dia era esplèndit, feia un sol radiant que ens va acompanyar i ens va permetre gaudir de les visites d'una Barcelona que feia un any que no veiem. Van ser moments molt tendres, emotius i especials, on un cop més anavem de la mà usuaris, familiars i treballadors del centre.

Sabem que encara ens queda camí per recòrrer, que això no ha acabat, però hem d'avançar cap a la normalitat, sempre des de la prudència. 

La reunió amb les families, part de l'equip assistencial i la directora del CAP Carmel, va permetre explicar en persona, sense telèfons ni pantalles pel mig, el que ha estat suposat aquest any per a tots nosaltres i poder planificar com ha de ser la tornada a la "nova normalitat".

Volem agrair un cop més a les families pel seu suport, el seu escalf i la seva implicació en tot moment. També agrair a la Elisabeth Solf, Directora del CAP Carmel, la seva participació en la reunió, i sobretot el seu acompanyament, tan per part d'ella com del seu equip, en els moments més durs de la pandèmia.

Seguirem en la lluita i ens ensortirem!!!!

Primer any des de la detecció del primer cas de COVID a Catalunya

 Avui ens hem llevat veient i escoltant a tots els mitjans de comunicació que fa un any es va detectar el primer cas de COVID19 a Catalunya i es desperten nous records que ens fan esgarrifar. Ho teniem a sobre, no ho podiem aturar i sobretot no ens podiem imaginar tot el que ens tocaria viure. 

Un any després volem fer balanç, i aquest és el nostre: celebrem el primer any sense cap cas de contagi entre els residents, amb les vacunes administrades i planificant com serà la reobertura dels centres de la manera més segura. 

El camí no ha estat fàcil, especialment des del dia 12 de març quan vam tancar el centre a les visites familiars. Qui ens coneix sap que sempre hem estat un centre obert, sense restricció de visites, on els familiars han estat presents en la dinàmica del centre. En un primer moment, pensavem que seria una mesura temporal per a quinze dies, però no ha estat així, un any després seguim lluitant.

Fa un any canviavem moltes coses, allò que per a nosaltres era quotidià, ho deixava de ser, no es podien visitar als familiars al centre, haviem d'estar confinats, veniem a treballar caminant per una Barcelona deserta i amb una sensació de soledat que ens angoixava. L'administració pública estava desbordada i el caos es va traduir en pèrdues de vides especialment als centres residencials on hem estat abandonats. Sense EPIs, sense poder traslladar a persones grans a hospitals, i deixant malmorir a moltes persones. 

Fa uns anys un dels residents em deia que no li feia por morir, li feia por com moriria. Aquesta frase em ressonava durant la pandèmia, i ho haviem treballat amb l'equip sanitari: si el virus entra, lluitarem contra ell i si alguna persona no ho pot superar no la deixarem patir i evitarem que mori en soledat. La pandèmia no només s'ha traduït en pèrdues de vides, sinó que la gent ha hagut de morir sola i amb cert patiment. S'havia deshumanitzat tot, parlàvem de xifres però no de persones i de families que encara pateixen i patim les seqüeles psicològiques d'aquest malson.

A dia d'avui, un any després només puc estar agraïda a tot l'equip del centre que va aportar la seva millor versió. Quan algú de nosaltres defallia, la resta ens donavem suport. Vam fer videos ballant i posant humor a una època fosca, hem plorat, hem rigut i un any després podem dir..... Ho hem fet molt bé!!!

Ara tot i que tots estem vacunats, seguim treballant amb els EPIS i les mascaretes FPP2. No volem baixar la guardia i treballar en una falsa sensació de seguretat. Sabem que la prudència ens ha ajudat durant aquest any, i ho seguirem fent així. Com bé diu el responsable i especialista de vacunació de la Societat Española de Geriatria y Gerontología (SEGG): "Es muy pronto para abrir las visitas a la residencias al 100%....hay que continuar y esperar 3 o 4 meses más a que ese porcentaje de población esté correctamente vacunada".

És per això que seguirem vetllant per mantenir el contacte de les families amb els usuaris, però sempre des de la prudència. Seguim en la lluita i no defallirem.

Projecte Engranxart

Estem molt satisfets de poder anunciar que ahir vam donar el tret de sortida al projecte "Engranxart" organizat pel Centre Cívic del Carmel. Aquest projecte neix amb la voluntat de permetre a les persones grans expresar com estan afrontant la situació de pandèmia i poder-ho transformar en art.

El projecte va dirigit tan a persones que viuen en els seus domicilis, com a les persones que viuen a les residències que tinguin preservada la capacitat de poder explicar en primera persona el que està significant la pandèmia. En el nostre cas, les persones que han pogut i s'han prestat a participar son la Conxita i la Florència.

El projecte consta de diferents etapes, una primera, que vam fer ahir, de recollida d'informació, on alumnes de l'Escola Virolai van contactar a través de videoconferència per a poder conversar amb les usuàries i poder recollir tota la informació necessària per a passar a la segona fase del projecte. En la segona fase, la informació es trasllada a una arterapeuta que serà l'encarregada de dissenyar un esboç que les usuàries hauran de teixir ja sigui amb llana o ganxet, i a on quedarà plasmat en art tot allò que han explicat. A la tercera fase, un cop disposem de l'esboç i del material per a realitzar-ho es bordarà el disseny i per últim s'exposarà.

Tot i la pandèmia i l'aïllament que això ha comportat, seguim actius amb els projectes del barri, aprofitant les noves tecnologies i donant veu a aquelles persones que volen expressar el que significa per a elles aquesta situació sobrevinguda i que triga tan a voler marxar.

Seguim endavant, sempre endavant!!!!

Celebrem el Carnestoltes

Un dels nostres objectius des de l'inici de la pandèmia, ha estat donar llum i color a aquesta època fosca que s'està allargant més del que esperàvem. Enguany, encetem la setmana més "poca-solta" per a preparar les disfresses i poder gaudir de la música, el color i la disbauxa. 

Teniem clara la disfressa, havíen d'anar de superherois i superheroines. Ha estat un any on han demostrat que els veritables herois han estat ells. Han patit abandonament per part de l'administració pública, confinaments perllongat en el temps que els han mantingut lluny de les persones estimades i, el més dur de tot, és que amb l'excusa de protegir, han atemptat contra el seu principi d'autonomia, de poder decidir.

En mereixem seguir divertint-nos, empoderar-nos i agafar forces per tot el que queda per venir. Ens han administrat les dues dosis de les vacunes, seguim sent prudents i només ens queda esperar que tot aixó acabi, i si és amb un somriure l'espera serà molt millor.

Visca el Carnaval!!!!

Encetem any amb moltes expectatives

Que el temps passa volant és un fet i si ens trobem en plena pandèmia molt més. Portem mesos molt complicats amb el neguit constant de que el maleït virus entri a la Residència. Tot i així, toca fer balanç i a dia d'avui és molt positiu. No només som residència verda, lliure de COVID, sinó que també som residència blanca, és a dir, que des de l'inici d'aquest malson no hi ha hagut cap resident que hagi patit el virus, i aixó és una molt bona noticia.

Com ja vam explicar, ens hem sentit molt sols per part de l'administració pública que va deixar als centres residencials considerats centres socials, no sanitaris, lluitar sols contra aquest gran monstre. Sense EPIS (equips de protecció individual), sense poder administrar oxígen i en molts casos deixant malmorir a persones grans. L'edatisme va evidenciar-se amb la seva cara més cruel.

Recordo quan vam celebrar emocionats el nostre primer PCR, a principis d'abril i on el resultat ens va donar molta força per a seguir lluitant. Cap persona usuària ni de l'equip va sortir positiu. A dia d'avui, gràcies a professionals del CAP Carmel, especialment a l'Elisabeth Solft que ens ha acompanyat, cuidat i agafat de la mà quan ens sentiem esgotats, podem fer PCR de manera quinzenal i la coordinació és excel·lent.

Un altre moment molt emocionant ha estat poder rebre el dia 31 de desembre la primera dosis de la vacuna que tan hem esperat i i en la que hem dipositat tantes expectatives.. Si bé és cert que el desplegament ha estat una mica convuls amb opinions de tots colors, per fi, les residències hem estat primers en algunes de les mesures preses per l'administració pública i s'ha decidit protegir als més vulnerables i per suposat a tots els equips que hem estat lidiant tots aquests mesos. 

Poc s'ha parlat del que hem patit els centres residencials. Se'ns ha criminalitzat dient que no estavem preparats, però realment algú estava preparat per una situació així? S'ha lloat al personal sanitari, fet indiscutible, però l'àmbit social què? En quina posició se'ns deixa? En que no hem sabut protegir a les persones grans? Potser hauríem de començar a canviar la mirada i el dit acusador, per un agraïment per tots els professionals, siguin de l'àmbit que sigui que estem patint dia rere dia aquest malson.

I per últim una reflexió per a tota la població, siguem més solidaris, no ens calen restriccions i sancions, sinó més empatia i comprendre que si no fem cas de les recomanacions no ens ensortirem. 

Any Nou i seguim lluitant!!!