La M. Antònia, filla del Sr. Ambrós Teuler, ha fet un escrit sobre la història de vida del seu pare, ja que com diu ella, actualment és la seva memòria:
Sóc l'Ambrós, vaig nèixer a la Barceloneta l'11 de febrer de 1925. Sóc fill únic i la meva infància va transcòrrer entre xarxes de pescadors i l'olor a mar.
Molt aviat vaig perdre els meus avis, i els meus pares i jo ens vam trasladar al barri de Vallcarcaon he passat tota la meva vida.
Aquí vaig conèixer la que seria la meva dona, la Pepita. Ja fa 63 anys que ens vàrem casar a l'Esglèsia de la Bonanova i pel viatge de nuvis vàrem fer una excursió a Montserrat. Eren altres temps.
Al cap de 14 anys de casats va venir "de casualitat", la meva filla Mª Antònia, ja haviem perdut tota l'esperança de tenir fills, i de fet, només tinc aquesta filla.
Vaig treballar més de quaranta anys a l'Hispano Olivetti, una gran fàbrica de màquines d'escriure, d'aquelles que ara es guarden com a peces de museu. Em van convidar a jubilar-me als 58 anys i des de llavors m'he dedicat a ajudar a la meva dona en tasques com comprar aliments i fer encàrrecs que ella no podia.
He tingut una llarga tercera edat tranquila, sense gaires alegries, però tampoc gaires penes. Potser l'alegria que més recordo (o recordava) va ser el naixement del meu únic nèt, en Guillem, un nen molt Intel·ligent i una mica reservat com jo. També guardo dins del meu cor el viatge que vam fer a Mallorca per a celebrar que la meva filla ja era funcionària de l'Estat.
Potser una boira que va ennuvolar una mica el meu cel va ser quan la meva filla va decidir que marxava a Madrid on ara viu, treballa i ha format la seva pròpia familia, el que sempre s'ha entès com a "llei de vida".
Mª Antonia Teuler
Filla Sr. Ambrós Teuler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada