Primer any des de la detecció del primer cas de COVID a Catalunya

 Avui ens hem llevat veient i escoltant a tots els mitjans de comunicació que fa un any es va detectar el primer cas de COVID19 a Catalunya i es desperten nous records que ens fan esgarrifar. Ho teniem a sobre, no ho podiem aturar i sobretot no ens podiem imaginar tot el que ens tocaria viure. 

Un any després volem fer balanç, i aquest és el nostre: celebrem el primer any sense cap cas de contagi entre els residents, amb les vacunes administrades i planificant com serà la reobertura dels centres de la manera més segura. 

El camí no ha estat fàcil, especialment des del dia 12 de març quan vam tancar el centre a les visites familiars. Qui ens coneix sap que sempre hem estat un centre obert, sense restricció de visites, on els familiars han estat presents en la dinàmica del centre. En un primer moment, pensavem que seria una mesura temporal per a quinze dies, però no ha estat així, un any després seguim lluitant.

Fa un any canviavem moltes coses, allò que per a nosaltres era quotidià, ho deixava de ser, no es podien visitar als familiars al centre, haviem d'estar confinats, veniem a treballar caminant per una Barcelona deserta i amb una sensació de soledat que ens angoixava. L'administració pública estava desbordada i el caos es va traduir en pèrdues de vides especialment als centres residencials on hem estat abandonats. Sense EPIs, sense poder traslladar a persones grans a hospitals, i deixant malmorir a moltes persones. 

Fa uns anys un dels residents em deia que no li feia por morir, li feia por com moriria. Aquesta frase em ressonava durant la pandèmia, i ho haviem treballat amb l'equip sanitari: si el virus entra, lluitarem contra ell i si alguna persona no ho pot superar no la deixarem patir i evitarem que mori en soledat. La pandèmia no només s'ha traduït en pèrdues de vides, sinó que la gent ha hagut de morir sola i amb cert patiment. S'havia deshumanitzat tot, parlàvem de xifres però no de persones i de families que encara pateixen i patim les seqüeles psicològiques d'aquest malson.

A dia d'avui, un any després només puc estar agraïda a tot l'equip del centre que va aportar la seva millor versió. Quan algú de nosaltres defallia, la resta ens donavem suport. Vam fer videos ballant i posant humor a una època fosca, hem plorat, hem rigut i un any després podem dir..... Ho hem fet molt bé!!!

Ara tot i que tots estem vacunats, seguim treballant amb els EPIS i les mascaretes FPP2. No volem baixar la guardia i treballar en una falsa sensació de seguretat. Sabem que la prudència ens ha ajudat durant aquest any, i ho seguirem fent així. Com bé diu el responsable i especialista de vacunació de la Societat Española de Geriatria y Gerontología (SEGG): "Es muy pronto para abrir las visitas a la residencias al 100%....hay que continuar y esperar 3 o 4 meses más a que ese porcentaje de población esté correctamente vacunada".

És per això que seguirem vetllant per mantenir el contacte de les families amb els usuaris, però sempre des de la prudència. Seguim en la lluita i no defallirem.

Projecte Engranxart

Estem molt satisfets de poder anunciar que ahir vam donar el tret de sortida al projecte "Engranxart" organizat pel Centre Cívic del Carmel. Aquest projecte neix amb la voluntat de permetre a les persones grans expresar com estan afrontant la situació de pandèmia i poder-ho transformar en art.

El projecte va dirigit tan a persones que viuen en els seus domicilis, com a les persones que viuen a les residències que tinguin preservada la capacitat de poder explicar en primera persona el que està significant la pandèmia. En el nostre cas, les persones que han pogut i s'han prestat a participar son la Conxita i la Florència.

El projecte consta de diferents etapes, una primera, que vam fer ahir, de recollida d'informació, on alumnes de l'Escola Virolai van contactar a través de videoconferència per a poder conversar amb les usuàries i poder recollir tota la informació necessària per a passar a la segona fase del projecte. En la segona fase, la informació es trasllada a una arterapeuta que serà l'encarregada de dissenyar un esboç que les usuàries hauran de teixir ja sigui amb llana o ganxet, i a on quedarà plasmat en art tot allò que han explicat. A la tercera fase, un cop disposem de l'esboç i del material per a realitzar-ho es bordarà el disseny i per últim s'exposarà.

Tot i la pandèmia i l'aïllament que això ha comportat, seguim actius amb els projectes del barri, aprofitant les noves tecnologies i donant veu a aquelles persones que volen expressar el que significa per a elles aquesta situació sobrevinguda i que triga tan a voler marxar.

Seguim endavant, sempre endavant!!!!

Celebrem el Carnestoltes

Un dels nostres objectius des de l'inici de la pandèmia, ha estat donar llum i color a aquesta època fosca que s'està allargant més del que esperàvem. Enguany, encetem la setmana més "poca-solta" per a preparar les disfresses i poder gaudir de la música, el color i la disbauxa. 

Teniem clara la disfressa, havíen d'anar de superherois i superheroines. Ha estat un any on han demostrat que els veritables herois han estat ells. Han patit abandonament per part de l'administració pública, confinaments perllongat en el temps que els han mantingut lluny de les persones estimades i, el més dur de tot, és que amb l'excusa de protegir, han atemptat contra el seu principi d'autonomia, de poder decidir.

En mereixem seguir divertint-nos, empoderar-nos i agafar forces per tot el que queda per venir. Ens han administrat les dues dosis de les vacunes, seguim sent prudents i només ens queda esperar que tot aixó acabi, i si és amb un somriure l'espera serà molt millor.

Visca el Carnaval!!!!