Avui ens hem llevat veient i escoltant a tots els mitjans de comunicació que fa un any es va detectar el primer cas de COVID19 a Catalunya i es desperten nous records que ens fan esgarrifar. Ho teniem a sobre, no ho podiem aturar i sobretot no ens podiem imaginar tot el que ens tocaria viure.
Un any després volem fer balanç, i aquest és el nostre: celebrem el primer any sense cap cas de contagi entre els residents, amb les vacunes administrades i planificant com serà la reobertura dels centres de la manera més segura.
El camí no ha estat fàcil, especialment des del dia 12 de març quan vam tancar el centre a les visites familiars. Qui ens coneix sap que sempre hem estat un centre obert, sense restricció de visites, on els familiars han estat presents en la dinàmica del centre. En un primer moment, pensavem que seria una mesura temporal per a quinze dies, però no ha estat així, un any després seguim lluitant.
Fa un any canviavem moltes coses, allò que per a nosaltres era quotidià, ho deixava de ser, no es podien visitar als familiars al centre, haviem d'estar confinats, veniem a treballar caminant per una Barcelona deserta i amb una sensació de soledat que ens angoixava. L'administració pública estava desbordada i el caos es va traduir en pèrdues de vides especialment als centres residencials on hem estat abandonats. Sense EPIs, sense poder traslladar a persones grans a hospitals, i deixant malmorir a moltes persones.
Fa uns anys un dels residents em deia que no li feia por morir, li feia por com moriria. Aquesta frase em ressonava durant la pandèmia, i ho haviem treballat amb l'equip sanitari: si el virus entra, lluitarem contra ell i si alguna persona no ho pot superar no la deixarem patir i evitarem que mori en soledat. La pandèmia no només s'ha traduït en pèrdues de vides, sinó que la gent ha hagut de morir sola i amb cert patiment. S'havia deshumanitzat tot, parlàvem de xifres però no de persones i de families que encara pateixen i patim les seqüeles psicològiques d'aquest malson.
A dia d'avui, un any després només puc estar agraïda a tot l'equip del centre que va aportar la seva millor versió. Quan algú de nosaltres defallia, la resta ens donavem suport. Vam fer videos ballant i posant humor a una època fosca, hem plorat, hem rigut i un any després podem dir..... Ho hem fet molt bé!!!
Ara tot i que tots estem vacunats, seguim treballant amb els EPIS i les mascaretes FPP2. No volem baixar la guardia i treballar en una falsa sensació de seguretat. Sabem que la prudència ens ha ajudat durant aquest any, i ho seguirem fent així. Com bé diu el responsable i especialista de vacunació de la Societat Española de Geriatria y Gerontología (SEGG): "Es muy pronto para abrir las visitas a la residencias al 100%....hay que continuar y esperar 3 o 4 meses más a que ese porcentaje de población esté correctamente vacunada".
És per això que seguirem vetllant per mantenir el contacte de les families amb els usuaris, però sempre des de la prudència. Seguim en la lluita i no defallirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada