Sóc l'Enriqueta. Vaig nèixer al Quer Foradat, un petit poble al peu de la Serra del Cadí, entre l'Alt Urgell i la Cerdanya. Al meu carnet DNI posa que vaig nèixer el 13 d'abril, però en veritat vaig nèixer el 14 d'abril del 1917. Per tant tinc 94 anys.
Sóc la primera de la Casa Cal Paumunt i el meu pare, buscant un noi per ser l'hereu, va tenir 6 filles: l'Enriqueta, jo, la Rosita, la Lola, l'Angeleta, la Julieta i l'Elvireta.
La meva infància la vaig passar entre els prats de muntanya, portant les vaques amunt i avall, buscant bolets, cuidant dels animals, a l'escola, i fent vida de pagès. Però a mi no m'agradava aquesta vida: les tormentes, el fred... Així que de més gran, quan vaig sortir a conèixer món i a visitar parents de Barcelona, vaig poder experimentar altres coses.
Hagués sigut la pubilla de la casa, però com que em vaig casar amb un paleta i a casa meva volien un pagès per continuar amb la tradició, li van donar la casa a la meva germana.
Vaig casar-me amb l'Enric, un senyor que sempre em va estimar molt, però que no sabia ballar gaire, que és una de les meves principals aficions: que si el tango, el “passo doble”. Si no em treien a ballar, els treia jo......
Amb ell vaig tenir tres fills: el Joaquim, la Pilar i la Carmen. I cinc nets: l'Enric, el Jordi, la Meritxell, el Fèlix i, finalment, la Neus. Tots ben ordenats, tal i com m'agraden a mi les coses, que per això tinc el meu caràter i el meu geni.....
Quan va nèixer el Joaquim, vivia a Barcelona, prop del mercat del ninot. Però més tard vaig anar a viure a la Seu d'Urgell, on jugaba molt a cartes amb les veïnes.
Fins que a la mort de la meva filla Pilar, vaig canviar totalment la meva vida per tenir cura dels seus nens: l'Enric i la Meritxell. Vaig tornar a Barcelona on he viscut amb ells els últims 30 anys. I on he vist com creixen i formen les seves pròpies famílies, fent-me besàvia de la Neus, el Guillem i l'Aina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada