Ahir es va publicar a La Contra de La Vanguardia, una entrevista a l'escriptora Andrea Gillies, on explica la seva experiència com a cuidadora de la seva sogra afectada per la malaltia d'Alzheimer.
Recomanem l'article per avalar la figura del cuidador familiar, que dedica el seu temps, esforç i paciència a la cura i atenció d'una familiar amb demència. Queda palès que la malaltia d'Alzheimer no només afecta al propi malalt, sinó també al seu entorn més directe.
Tot i així, i per la part que ens toca, ens mostrem crítics amb l'afirmació de "Las residencias estan llenas de ancianos esperando la muerte, y la visita de sus familiares, que nunca vienen a verlos". Les generalitzacions no són bones, i menys al nostre sector que dia a dia hem de lluitar amb els tòpics negatius que hi recauen.
Les residències són espais que substitueixen la llar, format per un equip interdisciplinar que atén a l'usuari des d'una perspectiva bio-psico-social, per a donar resposta a les seves necessitats i les de les seves families. No podem permetre que infravalorin la nostra feina dient que les residències estan plenes d'ancians esperant la mort, perquè tots els èssers humans, com a èssers vius que som, i des que neixem estem esperant la mort..... que ens diferencia doncs de les persones ingressades a les residències?
Seguint amb els tòpics associats a les residències, es relaciona l'ingrés residencial amb abandó. L'ingrés moltes vegades està motivat per unes necessitats que requereixen atencions que la xarxa familiar no pot assumir, i s'opta per buscar un recurs especialitzat. Això no vol dir que les families no vinguin a visitar-los, tot al contrari, són una peça imprescindible en tot ingrés residencial i hem de treballar-hi conjuntament.
Per últim, l'autora comenta que "Les prometimos que nunca les meteríamos en una residencia", però segurament, quan van fer aquesta promesa no sabien que els deparava el futur. Sovint els sentiments de culpa que presenten els familiars davant d'un ingrés residencial, ve motivat per antigues promeses que no han pogut cumplir.
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110708/54182014263/lo-unico-que-nos-separa-de-los-ancianos-son-dias.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada