Sortida al Mirador del Parc Güell

Ahir va ser un dia molt especial. A dos dies de commemorar el primer aniversari del tancament de centres residencials per l'arribada de la pandèmia, vam sortir a gaudir de les vistes de Barcelona des del Mirador Joan Sales, al Parc Güell.

Un any després, toca fer balanç del gran repte que va suposar i segueix suposant la lluita contra la COVID. La nostra forma d'entendre el món residencial com a centre obert a les visites sense cap mena de restricció, es veia sobtadament paralitzat per un virus que havia arribat per fer mal especialment als més vulnerables, i on el nostre objectiu principal va ser i segueix sent protegir-los.

Un any després sense casos de COVID entre els residents, i amb les vacunes administrades a tots els usuaris i treballadors del centre, estem molt satisfets i ho voliem celebrar.

El dia era esplèndit, feia un sol radiant que ens va acompanyar i ens va permetre gaudir de les visites d'una Barcelona que feia un any que no veiem. Van ser moments molt tendres, emotius i especials, on un cop més anavem de la mà usuaris, familiars i treballadors del centre.

Sabem que encara ens queda camí per recòrrer, que això no ha acabat, però hem d'avançar cap a la normalitat, sempre des de la prudència. 

La reunió amb les families, part de l'equip assistencial i la directora del CAP Carmel, va permetre explicar en persona, sense telèfons ni pantalles pel mig, el que ha estat suposat aquest any per a tots nosaltres i poder planificar com ha de ser la tornada a la "nova normalitat".

Volem agrair un cop més a les families pel seu suport, el seu escalf i la seva implicació en tot moment. També agrair a la Elisabeth Solf, Directora del CAP Carmel, la seva participació en la reunió, i sobretot el seu acompanyament, tan per part d'ella com del seu equip, en els moments més durs de la pandèmia.

Seguirem en la lluita i ens ensortirem!!!!

Primer any des de la detecció del primer cas de COVID a Catalunya

 Avui ens hem llevat veient i escoltant a tots els mitjans de comunicació que fa un any es va detectar el primer cas de COVID19 a Catalunya i es desperten nous records que ens fan esgarrifar. Ho teniem a sobre, no ho podiem aturar i sobretot no ens podiem imaginar tot el que ens tocaria viure. 

Un any després volem fer balanç, i aquest és el nostre: celebrem el primer any sense cap cas de contagi entre els residents, amb les vacunes administrades i planificant com serà la reobertura dels centres de la manera més segura. 

El camí no ha estat fàcil, especialment des del dia 12 de març quan vam tancar el centre a les visites familiars. Qui ens coneix sap que sempre hem estat un centre obert, sense restricció de visites, on els familiars han estat presents en la dinàmica del centre. En un primer moment, pensavem que seria una mesura temporal per a quinze dies, però no ha estat així, un any després seguim lluitant.

Fa un any canviavem moltes coses, allò que per a nosaltres era quotidià, ho deixava de ser, no es podien visitar als familiars al centre, haviem d'estar confinats, veniem a treballar caminant per una Barcelona deserta i amb una sensació de soledat que ens angoixava. L'administració pública estava desbordada i el caos es va traduir en pèrdues de vides especialment als centres residencials on hem estat abandonats. Sense EPIs, sense poder traslladar a persones grans a hospitals, i deixant malmorir a moltes persones. 

Fa uns anys un dels residents em deia que no li feia por morir, li feia por com moriria. Aquesta frase em ressonava durant la pandèmia, i ho haviem treballat amb l'equip sanitari: si el virus entra, lluitarem contra ell i si alguna persona no ho pot superar no la deixarem patir i evitarem que mori en soledat. La pandèmia no només s'ha traduït en pèrdues de vides, sinó que la gent ha hagut de morir sola i amb cert patiment. S'havia deshumanitzat tot, parlàvem de xifres però no de persones i de families que encara pateixen i patim les seqüeles psicològiques d'aquest malson.

A dia d'avui, un any després només puc estar agraïda a tot l'equip del centre que va aportar la seva millor versió. Quan algú de nosaltres defallia, la resta ens donavem suport. Vam fer videos ballant i posant humor a una època fosca, hem plorat, hem rigut i un any després podem dir..... Ho hem fet molt bé!!!

Ara tot i que tots estem vacunats, seguim treballant amb els EPIS i les mascaretes FPP2. No volem baixar la guardia i treballar en una falsa sensació de seguretat. Sabem que la prudència ens ha ajudat durant aquest any, i ho seguirem fent així. Com bé diu el responsable i especialista de vacunació de la Societat Española de Geriatria y Gerontología (SEGG): "Es muy pronto para abrir las visitas a la residencias al 100%....hay que continuar y esperar 3 o 4 meses más a que ese porcentaje de población esté correctamente vacunada".

És per això que seguirem vetllant per mantenir el contacte de les families amb els usuaris, però sempre des de la prudència. Seguim en la lluita i no defallirem.

Projecte Engranxart

Estem molt satisfets de poder anunciar que ahir vam donar el tret de sortida al projecte "Engranxart" organizat pel Centre Cívic del Carmel. Aquest projecte neix amb la voluntat de permetre a les persones grans expresar com estan afrontant la situació de pandèmia i poder-ho transformar en art.

El projecte va dirigit tan a persones que viuen en els seus domicilis, com a les persones que viuen a les residències que tinguin preservada la capacitat de poder explicar en primera persona el que està significant la pandèmia. En el nostre cas, les persones que han pogut i s'han prestat a participar son la Conxita i la Florència.

El projecte consta de diferents etapes, una primera, que vam fer ahir, de recollida d'informació, on alumnes de l'Escola Virolai van contactar a través de videoconferència per a poder conversar amb les usuàries i poder recollir tota la informació necessària per a passar a la segona fase del projecte. En la segona fase, la informació es trasllada a una arterapeuta que serà l'encarregada de dissenyar un esboç que les usuàries hauran de teixir ja sigui amb llana o ganxet, i a on quedarà plasmat en art tot allò que han explicat. A la tercera fase, un cop disposem de l'esboç i del material per a realitzar-ho es bordarà el disseny i per últim s'exposarà.

Tot i la pandèmia i l'aïllament que això ha comportat, seguim actius amb els projectes del barri, aprofitant les noves tecnologies i donant veu a aquelles persones que volen expressar el que significa per a elles aquesta situació sobrevinguda i que triga tan a voler marxar.

Seguim endavant, sempre endavant!!!!

Celebrem el Carnestoltes

Un dels nostres objectius des de l'inici de la pandèmia, ha estat donar llum i color a aquesta època fosca que s'està allargant més del que esperàvem. Enguany, encetem la setmana més "poca-solta" per a preparar les disfresses i poder gaudir de la música, el color i la disbauxa. 

Teniem clara la disfressa, havíen d'anar de superherois i superheroines. Ha estat un any on han demostrat que els veritables herois han estat ells. Han patit abandonament per part de l'administració pública, confinaments perllongat en el temps que els han mantingut lluny de les persones estimades i, el més dur de tot, és que amb l'excusa de protegir, han atemptat contra el seu principi d'autonomia, de poder decidir.

En mereixem seguir divertint-nos, empoderar-nos i agafar forces per tot el que queda per venir. Ens han administrat les dues dosis de les vacunes, seguim sent prudents i només ens queda esperar que tot aixó acabi, i si és amb un somriure l'espera serà molt millor.

Visca el Carnaval!!!!

Encetem any amb moltes expectatives

Que el temps passa volant és un fet i si ens trobem en plena pandèmia molt més. Portem mesos molt complicats amb el neguit constant de que el maleït virus entri a la Residència. Tot i així, toca fer balanç i a dia d'avui és molt positiu. No només som residència verda, lliure de COVID, sinó que també som residència blanca, és a dir, que des de l'inici d'aquest malson no hi ha hagut cap resident que hagi patit el virus, i aixó és una molt bona noticia.

Com ja vam explicar, ens hem sentit molt sols per part de l'administració pública que va deixar als centres residencials considerats centres socials, no sanitaris, lluitar sols contra aquest gran monstre. Sense EPIS (equips de protecció individual), sense poder administrar oxígen i en molts casos deixant malmorir a persones grans. L'edatisme va evidenciar-se amb la seva cara més cruel.

Recordo quan vam celebrar emocionats el nostre primer PCR, a principis d'abril i on el resultat ens va donar molta força per a seguir lluitant. Cap persona usuària ni de l'equip va sortir positiu. A dia d'avui, gràcies a professionals del CAP Carmel, especialment a l'Elisabeth Solft que ens ha acompanyat, cuidat i agafat de la mà quan ens sentiem esgotats, podem fer PCR de manera quinzenal i la coordinació és excel·lent.

Un altre moment molt emocionant ha estat poder rebre el dia 31 de desembre la primera dosis de la vacuna que tan hem esperat i i en la que hem dipositat tantes expectatives.. Si bé és cert que el desplegament ha estat una mica convuls amb opinions de tots colors, per fi, les residències hem estat primers en algunes de les mesures preses per l'administració pública i s'ha decidit protegir als més vulnerables i per suposat a tots els equips que hem estat lidiant tots aquests mesos. 

Poc s'ha parlat del que hem patit els centres residencials. Se'ns ha criminalitzat dient que no estavem preparats, però realment algú estava preparat per una situació així? S'ha lloat al personal sanitari, fet indiscutible, però l'àmbit social què? En quina posició se'ns deixa? En que no hem sabut protegir a les persones grans? Potser hauríem de començar a canviar la mirada i el dit acusador, per un agraïment per tots els professionals, siguin de l'àmbit que sigui que estem patint dia rere dia aquest malson.

I per últim una reflexió per a tota la població, siguem més solidaris, no ens calen restriccions i sancions, sinó més empatia i comprendre que si no fem cas de les recomanacions no ens ensortirem. 

Any Nou i seguim lluitant!!!

Som oficialment residència verda

Feia temps que no escriviem un post al blog, però després de tants mesos de lluitar contra la maleïda pandèmia ens sentiem esgotats i amb poques ganes d'escriure. 

Sentim un esgotament no per la feina en si, ja que atendre a les persones grans i evitar que la Covid entri al centre és el nostre gran objectiu, sinó perquè ens sentim abandonats, qüestionats i menystinguts per part de l'administració pública. 

Portem mesos pendents de les notícies referides al sector, de fet, ens arriben abans pels mitjans de comunicació que per la pròpia Generalitat. Continuament ens canvien les regles de joc, hem de seguir normatives incoherents i estar alerta dels canvis de rumb sobtats.

Quan va entrar en vigor la fase III i en menys de 24 hores vam passar a l'etapa de repressa, vam haver d'esperar 10 dies a rebre la normativa que haviem de seguir durant aquesta nova fase. Com es pot anunciar l'entrada a una nova etapa i no disposar de les regles de joc? Ens hem passat els darrers mesos embolicats amb temes burocràtics per a poder rebre el certificat de residència verda, amb plans de contingència canviants, amb exigències normatives difícils de seguir i amb el convenciment que en breu arribaria un nou rebrot.

I aquí estem, amb rebrots a diferents punts de Catalunya. amb el desconsol de que tornin a confinar els centres residencials i que els usuaris tornin a patir les conseqüències emocionals d'aquest virus. 

De fet, l'equip del centre ens vam negar a seguir una de les indicacions del Departament de Salut, en la que establien que els usuaris podíen sortir a passejar fora del centre, era un risc que no podiem ni voliem assumir, especialment quan el virus encara està present. Vam optar per ampliar l'horari de visites dels familiars al centre, perquè el que realment necessitaven els usuaris després de tres mesos d'aïllament era temps per a compartir amb els seus. Unes setmanes després, el temps ens ha donat la raó, des d'avui estan prohibides les sortides al carrer per evitar el risc de contagi.

Avui, per fi, després de setmanes d'espera, ens han fet arribar el desitjat certificat on ens categoritzen com a residència verda, lliure de COVID.

Així que seguim, atemorits pel que està per venir, per la segona onada que es preveia per la tardor i que ja tenim aquí. Demanem a la població que segueixi les indicacions, no ens podem permetre un altre confinament com el que hem passat, tan a nivell de salut com econòmic. Fa poc vaig llegir un tweet en el que deia: "Si nos vuelven a confinar, que haremos a las 20:00h? Volver a salir al balcón a aplaudir a los sanitarios o arrodillarnos para pedirles perdón?". 

Si us plau, mascareta, higiene de mans i distància social. Tots ens volem divertir i desconectar durant les vacances però des de la responsabilitat.

Seguim avançant sense casos de COVID19

Estem molt satisfets d'haver resistit a aquesta primera fase de la pandèmia, i no fem referència a les fases de la desecalada que tan ens fa ballar el cap, sinó a aquest virus que  ha vingut per a quedar-se i mentre no aparegui la vacuna hem de seguir lluitant per evitar el contagi. Poden aparèixer nous brots i hem d'estar preparats. Han passat dos mesos i mig de lluita, perseverància, implicació, dedicació i acompanyament, no només als usuaris que han hagut d'estar confinats, sinó també als familiars.

Ara ens toca adaptar-nos a la nova normalitat, a preparar-nos per quan arribi la fase 2 i puguem obrir la residència als familiars permetent els retrobaments tan desitjats, això si, de manera segura, no podem abaixar la guàrdia. 

Ja fa uns dies que des de la residència vam permetre que les families demanèssin cita prèvia per veure als residents en persona, des de la porta, i no només a través de fotografies o videoconferències. Han estat moments molt emotius, després de tants dies poder-se veure les cares i sentir-se a prop són situacions que tenen un valor incalculable. Necessitem refer vincles, sentir i veure a les persones estimades i evitar aquest aïllament que tan dolor ens ha causat.

Seguim forts lluitant contra aquesta maleïda pandèmia, però amb la prudència necessària que requereix l'obertura als centres residencials de manera segura. Serà estrany visitar als residents amb mascareta, guants, peucs i amb un temps limitat, però no podem defallir, hem de ser conscients que anem cap a una "nova normalitat", no a la normalitat que teniem fa tres mesos, on no donavem hores de visites, on es permetia accedir a tot el centre, donar de menjar... Res és igual, però segur que sabrem trobar coses positives de tot plegat, i una d'elles és que cap dels residents ha hagut de lluitar contra la COVID19.