Som a la tercera setmana de confinament de les Residències amb la il·lusió de no tenir cap sospita i molt menys cap positiu de COVID-19. Tot i així, estem en alerta per totes les noticies negatives referents a pèrdues de vides humanes i dols difícils d'afrontar per part dels familiars i amics.
Formem part d'un sector que sempre s'ha menystingut, de fet ens consideren un centre social que substitueix a la llar, i tot i tenir usuaris amb perfils més sanitaris que socials, ens hem hagut d'espavilar amb els recursos que hem tingut al nostre abast.
Ara que les coses es compliquen, que comencen a aflorar als mitjans de comunicació la realitat que es viu en els centres residencials, és quan es posen les mans al cap i diuen que els centres residencials no estan preparats per fer front a aquesta situació excepcional. Si no ho poden afrontar ni els hospitals, imagineu com ho farem nosaltres, sense els equips de protecció i sense PCR que ens donin dades reals de qui pateix la malaltia i qui pot contagiar a la resta.
Ara és quan totes les retallades en serveis essencials ens estan passant factura, on un cop més s'evidenciarà que qui ens treurà d'aquest malson seran les persones i no les administracions, que amb l'esforç de tot el personal sanitari i social podrem ajudar en la mesura del possible d'esquivar les greus conseqüències que deixa i deixarà aquest virus.
Un cop més, celebrem la solidaritat de les persones, d'aquelles que ens deixem la pell en ajudar, en intentar frenar aquesta pandèmia. I també a les associacions del barri que ens han dotat de mascaretes, perquè dels equips de protecció promesos de la Generalitat encara no han arribat i no sabem si arribaran.
Mentrestant celebrem la vida i celebrem que un dia més no hem permès que entri el virus a la nostra residència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada