Més tard o més matiner, carnaval dins del febrer

Un any més, preparem les disfresses i seguim la dita de que "Per Carnaval tot s'hi val" És temps de disbauxa, de música, de diversió i en les èpoques convulses que estem vivint ho necessitem. Qui ens diria a nosaltres que la nostra disfressa amb el símbol de la pau seria tant adient en plena guerra de Rússia?

Des d'aquí demanem "Pau i Amor" i que aviat puguem gaudir dels somriures i les abraçades que tan enyorem.

La nostra residència s'ha convertit en un plató de televisió

Fa unes setmanes TV3 va contactar amb nosaltres per a proposar-nos col·laborar en la gravació de l'anunci de la campanya de Nadal dedicada als retrobaments, i nosaltres de seguida ens hi vam engrescar. 

Des de l'inici de la pandèmia, hem demanat agilitzar els retrobaments, això si, sempre de manera segura. Per desgràcia som un sector on hem viscut, sentit i patit el neguit que provoca la distància amb els èssers estimats. Hem anat superant onades, plans de contingència, descoordinació entre les diferents administracions implicades, però tot i així estem orgullosos de poder dir, que a dia d'avui, no hem tingut cap usuari afectat per la Covid. 

Fa un any, ens enfrontavem a un Nadal fosc, sense poder-nos reunir amb la familia. Ens creiem que les reunions nadalenques eren un "dret adquirit" però el virus ens les va prendre. Avui, un any després, els usuaris ja tenen administrades les tres dosis de la vacuna, i sembla que el TSJ ha acceptat demanar el certificat COVID a les visites. Per tant, si res no canvia, podem tornar a celebrar el Nadal de manera segura.

Agraim als equips de TV3 haver triat la nostra biblioteca per convertir-la en un plató de televisió sota el lema de la campanya "Retrobaments". Ha estat un plaer veure com treballaven, com han prioritzat la seguretat dels nostres usuaris fent-se els PCR que els hi haviem demanat, com han respectat i s'han adaptat a la nostra dinàmica del centre i sobretot el haver triat un tema tan emotiu.

Tan bon punt disposem de l'anunci el penjarem al nostre blog, de moment us mostrem algunes imatges del dia de la gravació.

A l'estiu tota cuca viu..... Fins i tot el maleït virus

 Estàvem esperant l'arribada del bon temps per sortir d'aquests mesos on anàvem enllaçant mesures restrictives: confinaments perimetrals, tocs de queda, reunions amb nombre limitat de persones, grups bombolla.... Però com ja va passar l'any passat la rebaixa d'algunes restriccions ha anat lligada a l'augment del nombre de contagis.

Quan va començar aquest malson es deia que la societat sortiria reforçada i seriem més solidaris, però està clar que no ha estat així. Seguim prioritzant el bé personal al bé comunitari, i això produeix un desgast difícil de gestionar.

Es parla molt del jovent, però no només son els joves els que no fan cas de les recomanacions, malauradament hi ha gent de tot tipus, i des d'aquí amb el cor encongit cridem... "JA N'HI HA PROU". Tots volem divertir-nos i esbargir-nos, però des de la prudència, sense posar en risc a ningú.

En la nostra lluita per a seguir posant llum a temps de foscor, us deixem unes fotografies que vam fer la setmana passada celebrant l'arribada de l'estiu amb música, balls i sobretot prudència.

Bon estiu i salut!!!!

És temps de Festa Major

Després de tans mesos de pandèmia toca reprendre les bones costums, entre elles celebrar la Festa Major del barri. Demà es dòna el tret de sortida a la Festa Major del Barri del Carmel i nosaltres no volem deixar passar l'oportunitat de posar color, música i somriures en aquests temps de pors, incertesses, pèrdues i tristor.

Us facilitem l'enllaç amb el programa d'activitats del barri Programa Festa Major 2021 . I a les families dels usuaris us animem a venir a la Festa de la Residència del proper dimecres dia 7 de juliol a partir de les 16,30 amb actuacions dels treballadors del centre i música de Festa Major.

Com sempre, us demanem corresponsabilitat amb les mesures preventives (rentat de mans, mantenir la distància de seguretat i l'ús de mascareta).

Bona Festa Major!!!!

Presentació del Projecte Engranxart

Ahir es va presentar el Projecte Engranxart a la Plaça Salvador Allende, del que la Sra. Florència i la Sra. Conxita, usuàries del nostre centre, n'han format part. Aquest projecte va nèixer per a combatre la solitud de les persones grans, especialment durant la pandèmia, on les persones grans van ser un dels col.lectius més perjudicats.

Vam iniciar el projecte cap al mes de febrer on alumnes de l'Escola Virolai es van posar en contacte amb les usuàries per a crear una obra urbana feta amb ganxet, llana, brodat... amb l'objectiu d'exposar-la als arbres de la plaça Salvador Allende, homenatjant a totes les persones grans que omplen les places i carrers de la ciutat i que degut a la pandèmia han hagut d'estar a casa o a les residències confinades.

Ha estat un plaer participar-hi, i sobretot, ha estat un reconeixement molt bonic i emotiu a les persones grans.

Concert en memòria del Sr. Santiago Brugalla

Fa temps que amb la familia del Sr. Santiago Brugalla estavem planificant un concert de piano per a celebrar el seu aniversari el dia 5 de maig. En cap cas ens podiem imaginar que el concert no es faria per celebrar el seu aniversari, sino que seria un homenatge de la seva familia dies després de la seva mort. El dia 13 d'abril ens va deixar d'una forma discreta, serena i tranquil·la.

La música l'apassionava i més tenint a la familia músics com el seu fill, l'Emili. Abans de que arribès la maleïda pandèmia, el seu fill va portar un teclat a la seva habitació per a poder tocar peces musicals que tant li agradaven. Però l'arribada de la pandèma i la restricció de visites va fer que en Santiago hagués de veure el seu fill tocant el piano a través de la tauleta. Tot i la distància física que això suposava s'emocionava moltíssim. 

Avui, hem gaudit d'un concert al pati de la residència. La música ens fa somiar, riure, plorar, en definitiva sentir, i això és el que hem fet cadascú de nosaltres, sentir.

Moltes gràcies a la familia per aquest regal, n'estic segura que en Santiago estarà molt orgullòs i nosaltres molt agraïts.

El gran negoci de la pandèmia, aquest cop amb les mascaretes transparents

Ja fa temps que estem reclamant la homologació de les mascaretes transparents per evitar les dificultats de comunicació amb persones amb dèficit auditiu, discapacitat i/o demències on l'expressió facial és bàsica per assolir un bon procés comunicatiu.

Portem un any de pandèmia, on ens hem hagut d'acostumar a viure i conviure amb una mascareta, tapant un dels elements bàsics de la comunicació, la boca. 

El passat 3 de setembre, el teixit associatiu del nostre país va mostrar la seva força i perseverança lliurant al Ministeri de Sanitat 70.000 signatures sol·licitant la inclusió de les mascaretes transparents en la regulació. Per fi, el dia 12 de febrer es publica al BOE la Ordre CSM/115/2021 per la que s'estableixen els requisits d'informació i comercialització de mascaretes higièniques en les que es determina que les mascaretes transparents:

1. Han de permetre una visió nítida de la boca
2. S'ha d'evitar que s'enteli la superficie transparent
3. No han de reduir el volum de la veu de la persona que la porta.

Des de la Residència, ens vam posar en contacte amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per a que, igual que ens faciliten mascaretes quirúrgiques i FFP2, ens puguèssin facilitar les mascaretes transparents per a poder-les utilitzar en el nostre dia a dia, no només en els tallers, sinó per a realitzar les activitats de la vida diària (fer higienes, donar de menjar....). La nostra sorpresa va ser que ens van respondre que no n'hi ha cap d'homologada i que no ens en poden recomanar cap.

No podem comprendre que es publiqui al BOE els requisits i que no n'hagin homologat cap. Aixó i res és el mateix. Tot i així, l'Eva, la psicòloga del centre, ha seguit investigant i buscant la mascareta que compleixi amb els criteris establerts i per fi n'hem trobat una de la marca Probex (poden consultar les característiques seguint el següent enllaç Mascaretes transparents Probex

Des de l'inici de la pandèmia, els guants, les mascaretes i els gels hidroalcohòlics han duplicat i fins i tot triplicat el seu preu, convertint un producte de primera necessitat en un producte de luxe. El preu de la mascareta que hem comprat a una farmàcia és de 16,95 €/unitat. Tot plegat vergonyòs!!!!

Un cop més, la lluita contra la pandèmia ha deixat al descobert el que fa temps que s'està reclamant des de la societat científica, que els polítics deixin de banda els interessos partidistes i facin front a la pandèmia amb criteris clars, comuns i transparents. Un exemple el trobem en la industria farmacèutica amb el suposat incumpliment dels acords establerts amb la Unió Europea i l'augment de preus dels productes de primera necessitat.

Tot i així, des del centre, seguirem vetllant per a que la comunicació sigui fluida, tant amb els residents, com amb els familiars, com amb els treballadors del centre i posarem a prova la mascareta transparent en el Taller de Reminiscència de dimarts vinent.

Us mantindrem informats i seguirem en la lluita!!!

Sortida al Mirador del Parc Güell

Ahir va ser un dia molt especial. A dos dies de commemorar el primer aniversari del tancament de centres residencials per l'arribada de la pandèmia, vam sortir a gaudir de les vistes de Barcelona des del Mirador Joan Sales, al Parc Güell.

Un any després, toca fer balanç del gran repte que va suposar i segueix suposant la lluita contra la COVID. La nostra forma d'entendre el món residencial com a centre obert a les visites sense cap mena de restricció, es veia sobtadament paralitzat per un virus que havia arribat per fer mal especialment als més vulnerables, i on el nostre objectiu principal va ser i segueix sent protegir-los.

Un any després sense casos de COVID entre els residents, i amb les vacunes administrades a tots els usuaris i treballadors del centre, estem molt satisfets i ho voliem celebrar.

El dia era esplèndit, feia un sol radiant que ens va acompanyar i ens va permetre gaudir de les visites d'una Barcelona que feia un any que no veiem. Van ser moments molt tendres, emotius i especials, on un cop més anavem de la mà usuaris, familiars i treballadors del centre.

Sabem que encara ens queda camí per recòrrer, que això no ha acabat, però hem d'avançar cap a la normalitat, sempre des de la prudència. 

La reunió amb les families, part de l'equip assistencial i la directora del CAP Carmel, va permetre explicar en persona, sense telèfons ni pantalles pel mig, el que ha estat suposat aquest any per a tots nosaltres i poder planificar com ha de ser la tornada a la "nova normalitat".

Volem agrair un cop més a les families pel seu suport, el seu escalf i la seva implicació en tot moment. També agrair a la Elisabeth Solf, Directora del CAP Carmel, la seva participació en la reunió, i sobretot el seu acompanyament, tan per part d'ella com del seu equip, en els moments més durs de la pandèmia.

Seguirem en la lluita i ens ensortirem!!!!

Primer any des de la detecció del primer cas de COVID a Catalunya

 Avui ens hem llevat veient i escoltant a tots els mitjans de comunicació que fa un any es va detectar el primer cas de COVID19 a Catalunya i es desperten nous records que ens fan esgarrifar. Ho teniem a sobre, no ho podiem aturar i sobretot no ens podiem imaginar tot el que ens tocaria viure. 

Un any després volem fer balanç, i aquest és el nostre: celebrem el primer any sense cap cas de contagi entre els residents, amb les vacunes administrades i planificant com serà la reobertura dels centres de la manera més segura. 

El camí no ha estat fàcil, especialment des del dia 12 de març quan vam tancar el centre a les visites familiars. Qui ens coneix sap que sempre hem estat un centre obert, sense restricció de visites, on els familiars han estat presents en la dinàmica del centre. En un primer moment, pensavem que seria una mesura temporal per a quinze dies, però no ha estat així, un any després seguim lluitant.

Fa un any canviavem moltes coses, allò que per a nosaltres era quotidià, ho deixava de ser, no es podien visitar als familiars al centre, haviem d'estar confinats, veniem a treballar caminant per una Barcelona deserta i amb una sensació de soledat que ens angoixava. L'administració pública estava desbordada i el caos es va traduir en pèrdues de vides especialment als centres residencials on hem estat abandonats. Sense EPIs, sense poder traslladar a persones grans a hospitals, i deixant malmorir a moltes persones. 

Fa uns anys un dels residents em deia que no li feia por morir, li feia por com moriria. Aquesta frase em ressonava durant la pandèmia, i ho haviem treballat amb l'equip sanitari: si el virus entra, lluitarem contra ell i si alguna persona no ho pot superar no la deixarem patir i evitarem que mori en soledat. La pandèmia no només s'ha traduït en pèrdues de vides, sinó que la gent ha hagut de morir sola i amb cert patiment. S'havia deshumanitzat tot, parlàvem de xifres però no de persones i de families que encara pateixen i patim les seqüeles psicològiques d'aquest malson.

A dia d'avui, un any després només puc estar agraïda a tot l'equip del centre que va aportar la seva millor versió. Quan algú de nosaltres defallia, la resta ens donavem suport. Vam fer videos ballant i posant humor a una època fosca, hem plorat, hem rigut i un any després podem dir..... Ho hem fet molt bé!!!

Ara tot i que tots estem vacunats, seguim treballant amb els EPIS i les mascaretes FPP2. No volem baixar la guardia i treballar en una falsa sensació de seguretat. Sabem que la prudència ens ha ajudat durant aquest any, i ho seguirem fent així. Com bé diu el responsable i especialista de vacunació de la Societat Española de Geriatria y Gerontología (SEGG): "Es muy pronto para abrir las visitas a la residencias al 100%....hay que continuar y esperar 3 o 4 meses más a que ese porcentaje de población esté correctamente vacunada".

És per això que seguirem vetllant per mantenir el contacte de les families amb els usuaris, però sempre des de la prudència. Seguim en la lluita i no defallirem.

Projecte Engranxart

Estem molt satisfets de poder anunciar que ahir vam donar el tret de sortida al projecte "Engranxart" organizat pel Centre Cívic del Carmel. Aquest projecte neix amb la voluntat de permetre a les persones grans expresar com estan afrontant la situació de pandèmia i poder-ho transformar en art.

El projecte va dirigit tan a persones que viuen en els seus domicilis, com a les persones que viuen a les residències que tinguin preservada la capacitat de poder explicar en primera persona el que està significant la pandèmia. En el nostre cas, les persones que han pogut i s'han prestat a participar son la Conxita i la Florència.

El projecte consta de diferents etapes, una primera, que vam fer ahir, de recollida d'informació, on alumnes de l'Escola Virolai van contactar a través de videoconferència per a poder conversar amb les usuàries i poder recollir tota la informació necessària per a passar a la segona fase del projecte. En la segona fase, la informació es trasllada a una arterapeuta que serà l'encarregada de dissenyar un esboç que les usuàries hauran de teixir ja sigui amb llana o ganxet, i a on quedarà plasmat en art tot allò que han explicat. A la tercera fase, un cop disposem de l'esboç i del material per a realitzar-ho es bordarà el disseny i per últim s'exposarà.

Tot i la pandèmia i l'aïllament que això ha comportat, seguim actius amb els projectes del barri, aprofitant les noves tecnologies i donant veu a aquelles persones que volen expressar el que significa per a elles aquesta situació sobrevinguda i que triga tan a voler marxar.

Seguim endavant, sempre endavant!!!!

Celebrem el Carnestoltes

Un dels nostres objectius des de l'inici de la pandèmia, ha estat donar llum i color a aquesta època fosca que s'està allargant més del que esperàvem. Enguany, encetem la setmana més "poca-solta" per a preparar les disfresses i poder gaudir de la música, el color i la disbauxa. 

Teniem clara la disfressa, havíen d'anar de superherois i superheroines. Ha estat un any on han demostrat que els veritables herois han estat ells. Han patit abandonament per part de l'administració pública, confinaments perllongat en el temps que els han mantingut lluny de les persones estimades i, el més dur de tot, és que amb l'excusa de protegir, han atemptat contra el seu principi d'autonomia, de poder decidir.

En mereixem seguir divertint-nos, empoderar-nos i agafar forces per tot el que queda per venir. Ens han administrat les dues dosis de les vacunes, seguim sent prudents i només ens queda esperar que tot aixó acabi, i si és amb un somriure l'espera serà molt millor.

Visca el Carnaval!!!!

Encetem any amb moltes expectatives

Que el temps passa volant és un fet i si ens trobem en plena pandèmia molt més. Portem mesos molt complicats amb el neguit constant de que el maleït virus entri a la Residència. Tot i així, toca fer balanç i a dia d'avui és molt positiu. No només som residència verda, lliure de COVID, sinó que també som residència blanca, és a dir, que des de l'inici d'aquest malson no hi ha hagut cap resident que hagi patit el virus, i aixó és una molt bona noticia.

Com ja vam explicar, ens hem sentit molt sols per part de l'administració pública que va deixar als centres residencials considerats centres socials, no sanitaris, lluitar sols contra aquest gran monstre. Sense EPIS (equips de protecció individual), sense poder administrar oxígen i en molts casos deixant malmorir a persones grans. L'edatisme va evidenciar-se amb la seva cara més cruel.

Recordo quan vam celebrar emocionats el nostre primer PCR, a principis d'abril i on el resultat ens va donar molta força per a seguir lluitant. Cap persona usuària ni de l'equip va sortir positiu. A dia d'avui, gràcies a professionals del CAP Carmel, especialment a l'Elisabeth Solft que ens ha acompanyat, cuidat i agafat de la mà quan ens sentiem esgotats, podem fer PCR de manera quinzenal i la coordinació és excel·lent.

Un altre moment molt emocionant ha estat poder rebre el dia 31 de desembre la primera dosis de la vacuna que tan hem esperat i i en la que hem dipositat tantes expectatives.. Si bé és cert que el desplegament ha estat una mica convuls amb opinions de tots colors, per fi, les residències hem estat primers en algunes de les mesures preses per l'administració pública i s'ha decidit protegir als més vulnerables i per suposat a tots els equips que hem estat lidiant tots aquests mesos. 

Poc s'ha parlat del que hem patit els centres residencials. Se'ns ha criminalitzat dient que no estavem preparats, però realment algú estava preparat per una situació així? S'ha lloat al personal sanitari, fet indiscutible, però l'àmbit social què? En quina posició se'ns deixa? En que no hem sabut protegir a les persones grans? Potser hauríem de començar a canviar la mirada i el dit acusador, per un agraïment per tots els professionals, siguin de l'àmbit que sigui que estem patint dia rere dia aquest malson.

I per últim una reflexió per a tota la població, siguem més solidaris, no ens calen restriccions i sancions, sinó més empatia i comprendre que si no fem cas de les recomanacions no ens ensortirem. 

Any Nou i seguim lluitant!!!

Som oficialment residència verda

Feia temps que no escriviem un post al blog, però després de tants mesos de lluitar contra la maleïda pandèmia ens sentiem esgotats i amb poques ganes d'escriure. 

Sentim un esgotament no per la feina en si, ja que atendre a les persones grans i evitar que la Covid entri al centre és el nostre gran objectiu, sinó perquè ens sentim abandonats, qüestionats i menystinguts per part de l'administració pública. 

Portem mesos pendents de les notícies referides al sector, de fet, ens arriben abans pels mitjans de comunicació que per la pròpia Generalitat. Continuament ens canvien les regles de joc, hem de seguir normatives incoherents i estar alerta dels canvis de rumb sobtats.

Quan va entrar en vigor la fase III i en menys de 24 hores vam passar a l'etapa de repressa, vam haver d'esperar 10 dies a rebre la normativa que haviem de seguir durant aquesta nova fase. Com es pot anunciar l'entrada a una nova etapa i no disposar de les regles de joc? Ens hem passat els darrers mesos embolicats amb temes burocràtics per a poder rebre el certificat de residència verda, amb plans de contingència canviants, amb exigències normatives difícils de seguir i amb el convenciment que en breu arribaria un nou rebrot.

I aquí estem, amb rebrots a diferents punts de Catalunya. amb el desconsol de que tornin a confinar els centres residencials i que els usuaris tornin a patir les conseqüències emocionals d'aquest virus. 

De fet, l'equip del centre ens vam negar a seguir una de les indicacions del Departament de Salut, en la que establien que els usuaris podíen sortir a passejar fora del centre, era un risc que no podiem ni voliem assumir, especialment quan el virus encara està present. Vam optar per ampliar l'horari de visites dels familiars al centre, perquè el que realment necessitaven els usuaris després de tres mesos d'aïllament era temps per a compartir amb els seus. Unes setmanes després, el temps ens ha donat la raó, des d'avui estan prohibides les sortides al carrer per evitar el risc de contagi.

Avui, per fi, després de setmanes d'espera, ens han fet arribar el desitjat certificat on ens categoritzen com a residència verda, lliure de COVID.

Així que seguim, atemorits pel que està per venir, per la segona onada que es preveia per la tardor i que ja tenim aquí. Demanem a la població que segueixi les indicacions, no ens podem permetre un altre confinament com el que hem passat, tan a nivell de salut com econòmic. Fa poc vaig llegir un tweet en el que deia: "Si nos vuelven a confinar, que haremos a las 20:00h? Volver a salir al balcón a aplaudir a los sanitarios o arrodillarnos para pedirles perdón?". 

Si us plau, mascareta, higiene de mans i distància social. Tots ens volem divertir i desconectar durant les vacances però des de la responsabilitat.

Seguim avançant sense casos de COVID19

Estem molt satisfets d'haver resistit a aquesta primera fase de la pandèmia, i no fem referència a les fases de la desecalada que tan ens fa ballar el cap, sinó a aquest virus que  ha vingut per a quedar-se i mentre no aparegui la vacuna hem de seguir lluitant per evitar el contagi. Poden aparèixer nous brots i hem d'estar preparats. Han passat dos mesos i mig de lluita, perseverància, implicació, dedicació i acompanyament, no només als usuaris que han hagut d'estar confinats, sinó també als familiars.

Ara ens toca adaptar-nos a la nova normalitat, a preparar-nos per quan arribi la fase 2 i puguem obrir la residència als familiars permetent els retrobaments tan desitjats, això si, de manera segura, no podem abaixar la guàrdia. 

Ja fa uns dies que des de la residència vam permetre que les families demanèssin cita prèvia per veure als residents en persona, des de la porta, i no només a través de fotografies o videoconferències. Han estat moments molt emotius, després de tants dies poder-se veure les cares i sentir-se a prop són situacions que tenen un valor incalculable. Necessitem refer vincles, sentir i veure a les persones estimades i evitar aquest aïllament que tan dolor ens ha causat.

Seguim forts lluitant contra aquesta maleïda pandèmia, però amb la prudència necessària que requereix l'obertura als centres residencials de manera segura. Serà estrany visitar als residents amb mascareta, guants, peucs i amb un temps limitat, però no podem defallir, hem de ser conscients que anem cap a una "nova normalitat", no a la normalitat que teniem fa tres mesos, on no donavem hores de visites, on es permetia accedir a tot el centre, donar de menjar... Res és igual, però segur que sabrem trobar coses positives de tot plegat, i una d'elles és que cap dels residents ha hagut de lluitar contra la COVID19.

Seguim sumant dies sense el COVID19

Acabem la setmana molt satisfets de sumar dies sense casos de COVID19 i molt esperançats i convençuts de que el nostre esforç tindrà la seva recompensa. 

Tot i així, seguim indignats amb la mala gestió del material de protecció per part del Departament de Salut. Portem dies on trobar guants és una missió impossible. Ara, tot i estar disposats a pagar el que calgui per a tenir guants i protegir tan a usuaris com a treballadors, no en trobem enlloc. La Generalitat va crear una plataforma online per a sol·licitar material a les residències però és totalment inoperativa. Dimarts vam demanar guants a través d'aquesta plataforma i ahir ens vam trobar amb la desagradable sorpresa de que ens havien enviat tres caixes de 100 guants cadascuna. Com pretenen que ens protegim amb aquest material, tenint a 21 residents al nostre càrrec? Com podem mantenir les mesures higièniques si hem de racionalitzar l'ús de guants?.

Sabem que la situació és molt complexa, però creiem que s'ha de saber prioritzar i avui en dia el més important és dotar als treballadors de la protecció necessària per evitar més contagis. 

Seguirem amb la nostra lluita, sense desistir i posant com a centre d'atenció la cura de les persones grans. Potser l'administració pública hauria de fer el mateix.

Preparem Roses de Sant Jordi

Tot i la situació que ens ha tocat viure, lluitant dia a dia contra una pandèmia, la vida continua i les tradicions també. Aquests dies estem preparant roses de Sant Jordi, perquè tot i que la celebració de la Diada s'ha suspès per causes que tots coneixem, les ganes de celebrar segueix latent.

Visca Sant Jordi, omplim la residència de Roses!!!

Residència lliure de COVID-19

Aquesta setmana que complim cinc setmanes de confinament i de lluita contra la pandèmia, podem dir que estem molt satisfets perquè ens han fet les proves PCR i ni els usuaris ni els treballadors hem sortit positius del Covid19. 

Després de cinc setmanes de nervis, d'incertessa, d'esgotament físic i mental, podem dir que estem alleujats, però al mateix temps som conscients que no podem abaixar la guardia ni defallir perquè el virus encara no està controlat.

Hem passat dies complicats, en la soletat més absoluta per part dels governs, on enlloc de dotar-nos de mitjans per a protegir als usuaris i a nosaltres mateixos, se'ns ha criminalitzat, se'ns ha menystingut i s'ha permès que moltes persones grans morin a la residència en el pitjor dels escenaris. 

Un mes després, les administracions públiques treuen pit dient que han creat centres especials per atendre a persones grans amb COVID-19, però tot i que les ajudes sempre son benvingudes, arriben tard. 

Aquest mes han ferit a tots els professionals que treballem en aquest sector i que ho fem amb vocació de servei. Els mateixos que anualment venen a inspeccionar a les residències per a garantir que tot funcioni bé, son els que després han permès que les residències haguèssin de gestionar una situació d'alarma sanitària per la que no estem preparats. I no estem preparats, no per incompetència, sinó perquè no som serveis sanitaris i no disposem ni d'oxígen, ni de respiradors, ni de UCIS. Si als hospitals de tercer nivell se'ls hi ha escapat de les mans, com no ens passarà a nosaltres?.

Cinc setmanes després, seguim sense equips de protecció. Uns equips que les residències de forma privada hem hagut de comprar i que hem rebut en forma de donació a través d'entitats socials del barri.

En resum, seguim lluitant perquè ens devem als nostres usuaris i a les seves families que pateixen aquesta situació des de la distància. Seguim lluitant per a garantir la dignitat dels usuaris i dels treballadors del centre. Seguim lluitant perquè mai ningú torni a dir que el sector no està preparat, potser els que no estan preparats son els polítics que no han gestionat la situació amb la transparència que la situació requeria. No parlem de partits o ideologies, parlem de drets de la ciutadania que no s'han respectat.

Un mes després seguim lluitant....

Seguim ressistint

Som a la tercera setmana de confinament de les Residències amb la il·lusió de no tenir cap sospita i molt menys cap positiu de COVID-19. Tot i així, estem en alerta per totes les noticies negatives referents a pèrdues de vides humanes i dols difícils d'afrontar per part dels familiars i amics.

Formem part d'un sector que sempre s'ha menystingut, de fet ens consideren un centre social que substitueix a la llar, i tot i tenir usuaris amb perfils més sanitaris que socials, ens hem hagut d'espavilar amb els recursos que hem tingut al nostre abast.

Ara que les coses es compliquen, que comencen a aflorar als mitjans de comunicació la realitat que es viu en els centres residencials, és quan es posen les mans al cap i diuen que els centres residencials no estan preparats per fer front a aquesta situació excepcional. Si no ho poden afrontar ni els hospitals, imagineu com ho farem nosaltres, sense els equips de protecció i sense PCR que ens donin dades reals de qui pateix la malaltia i qui pot contagiar a la resta.

Ara és quan totes les retallades en serveis essencials ens estan passant factura, on un cop més s'evidenciarà que qui ens treurà d'aquest malson seran les persones i no les administracions, que amb l'esforç de tot el personal sanitari i social podrem ajudar en la mesura del possible d'esquivar les greus conseqüències que deixa i deixarà aquest virus.

Un cop més, celebrem la solidaritat de les persones, d'aquelles que ens deixem la pell en ajudar, en intentar frenar aquesta pandèmia. I també a les associacions del barri que ens han dotat de mascaretes, perquè dels equips de protecció promesos de la Generalitat encara no han arribat i no sabem si arribaran.

Mentrestant celebrem la vida i celebrem que un dia més no hem permès que entri el virus a la nostra residència.

Nosaltres no abandonem, nosaltres cuidem

Estem indignats amb la criminalització que s'està fent des dels mitjans de comunicació vers el nostre sector. Les Residències per a gent gran som centres socials, un servei que substitueix a la llar, i no centres sanitaris, com ens volen fer creure,

Les administracions ens demanen que actuem com a centres sanitaris sense equips de protecció segurs i sense les mesures que tan prometen i que no arriben mai. Mentrestant nosaltres seguim vetllant pel benestar dels usuaris, amb el risc de contraure el COVID-19 i per suposat amb el risc de contagiar a les persones més vulnerables, i també les més vulnerables davant del virus, amb l'index de mortalitat més elevat. 

La pressió a tots els nivells va creixent dia a dia amb l'augment de persones afectades pel virus. No ajuda GENS escoltar noticies que criminalitzen al sector i atemoreixen als familiars que fa garirebé quinze dies que no poden entrar a les residències. Com es poden fer ressó de una minoria de residències que potser han fet mala praxis, algú s'ha preguntat realment què ha passat? Parlen de cadavers vanalitzant, quan realment qui acumula cadavers per no haver adoptat unes mesures més dràstiques i no haver dotat de equips de protecció als que estem a peu de canó son el propi govern. És necessari atacar la dignitat dels que ens deixem la pell i l'ànima per fer que els usuaris afrontin aquesta situació de la millor manera possible? 

No ho podem entendre, protegiu-nos i no ens feriu, no ens ho mereixem. Seguirem treballant per evitar dins les nostres possibilitats que el virus entri a la Residència i seguirem esperant les promeses que mai es cumpleixen.

Vull agrair a les families que aquests dies ens encoratgen a seguir lluitant, i que han confiat en nosaltres per a que cuidem als seus familiars. Tot i les dificultats seguirem endavant,

Cartell de Festa Major

Aquest matí hem començat a dissenyar el cartell que presentarem al Concurs per la Festa Major del barri amb els alumnes de l'Escola Virolai.